Casa Pilar

És possible portar a Sevilla una torre d'habitatges dels anys 70 a Barcelona? Per a la propietària, aquest pis és l'homenatge a les seves dues llars: la casa de la seva infància i la Ciutat Comtal, on viu des de fa més de 10 anys. 

L'habitatge, situat a la torre Andrade, obra del prestigiós estudi Martínez Lapeña-Torres Arquitectes a l’any 1974, es trobava ben conservat i encara que havia patit algunes modificacions, es beneficiava de l'envejable orientació i il·luminació exterior natural a totes les seves estances (excepte el bany) que oferia el projecte original. 

La reforma pretenia millorar les qualitats pròpies del pis mitjançant petites actuacions ben mesurades: es mantenen els mobles i els revestiments de la cuina que es trobaven en bon estat, i aquesta s'obre al saló creant una barra que relaciona les dues estances, ampliant enormement la percepció de l'espai. Amb l´obertura de la cuina, el passadís del rebedor s´escurça i permet portar la llum natural pràcticament fins a l´entrada. 

L'habitació més petita de les tres de les quals constava l'habitatge originalment s'uneix a l'habitació principal, creant un espai generós que serveix de dormitori, vestidor i estudi. El bany, de petites dimensions, s´amplia lleugerament per allotjar la rentadora, un gran armari d´emmagatzematge i la banyera. Una finestra interior permet portar la il·luminació natural fins a la zona més fosca de l’habitatge.

La materialitat i el color és part fonamental del projecte, i allò que li imprimeix la seva personalitat i ens recorda els paisatges i els detalls propis de Sevilla. El color de l'albero, la roca present sobretot als terres de parcs i places, es porta als sostres de les zones intervingudes. El balcó que existia al projecte original del 1974 i que va ser posteriorment tancat, es recupera metafòricament delimitant la seva empremta mitjançant un paviment molt similar al de la casa d'infància de la propietària i una cortina que tamisa la llum exterior. Un petit banc revestit amb ceràmica esmaltada de color blau fa de base per a testos i evoca els patis interiors sevillans. El mateix paviment es porta a l'àmbit de l'entrada per marcar un llindar entre l'exterior i l'interior. De nou la ceràmica esmaltada, aquesta vegada en color verd, és present a les superfícies de la cuina i del bany com a record de fonts i patis andalusos.

El passadís, escurçat en unir dos dormitoris, finalitza amb un arc, referència directa a la façana de la casa de Sevilla. Aquest arc emmarca una cortina de vellut blau que dóna intimitat a l'habitació principal i s'inspira en la tradició artística sevillana, centrada al barroc de la Setmana Santa. I la feliç casualitat va voler que aquesta, al costat de l'arc, recordi les formes d'un pas de pal·li allunyant-se, una de les imatges d'infància indelebles de la propietària. Al final, tot encaixa.